Pàgina d'inici » Dietari » Temor dels túnels

Temor dels túnels

M’encanto i així redueixo la tensió, em deixo anar. Al Banc amb el pare ahir. Ell voldria tenir els cèntims a casa  i li costa d’entendre que això és un risc massa gros i que no pot ser. Males cares. Bé. Bany de cap al tard i ja pràcticament res més. Algun whatsapp provocador a veure si hi ha sort, però res. Viatjar molt, però fer-ho sense a penes sortir de casa. Tot així d’estrany. Anar pel món sense ganes de veure absolutament res, o molt poca cosa, i sobretot aquest temor dels túnels. Cabells que dansen damunt la closca pelada dels calbs (Raymond Roussel) i el món que es fa i es refà una vegada rere l’altra, i no pas amb la força de l’experiència -quina experiència- sinó amb les potències de la imaginació -en mi gairebé nul·la- i dels somnis i de totes les esperances. Tensió reduïda. Dematí de breu comunió amb Roussel. No hi ha cap viatge que valgui la pena si no tan sols aquell o aquells que es fan amb els ulls tancats. Hi combrego. Locus Solus. ¿Alguna vegada vaig tenir, com em temo, el blasme no confessat d’un cert cor que frisava pel meu? ¿L’he tingut? ¿El tinc? ¿El tindré? No ho sé. Fa massa temps ja d’aquell alegre sopar que ens reuní a tots plegats. Temor dels túnels.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s