Pàgina d'inici » Dietari » Els neguits passats

Els neguits passats

No es pot pas negar que hi havia angoixa aquells dies i setmanes previs a l’anomenat examen d’Ingrés al Batxillerat. Teníem amb prou feines 10 anys i ja aquell examen de coneixements. Nervis i angoixa i hores i hores d’estudi. Si obtenies l’Apte, podies passar a fer el batxillerat. Si no, no. Si no, la cosa més probable és que els de casa decidissin apuntar-te a fer d’aprenent de qualsevol ofici i ja està, no calia parlar de res més. Era un temps, aquell, que el Batxillerat constava de 6 cursos i durava des dels 11 fins als 16 anys. Això si no et tocava repetir-ne cap. 6 cursos, sí, però dividits en dues etapes -l’elemental, fins a 4rt, i la superior, 5è i 6è, en què ja podies decantar-te més cap a ciències o més cap a lletres-, al final de les quals sempre amb la corresponent Revàlida. Més nervis i més angoixa. I sense psicopedagogs. Ja ho sabíem i no passava res. Obstacles i reptes que calia superar i que avui ni tan sols s’endevinen. I no és pas que tinguessis gens clar què volies acabar fent a la vida, què va. Si pensaves en la Universitat, ja sabies que havies de matricular-te al Preuniversitari, que més tard es va dir COU, avui ja desaparegudes tan una cosa com l’altra en benefici d’una Selectivitat que, amb força més d’un 90% d’aprovats, no selecciona res. Un dia et van portar al cinema Publi (ja no existeix) a veure aquella pel·lícula Freud, em sembla que de John Huston, però ara no n’estic segur, i vas decidir matricular-te a la Facultat de Filosofia i Lletres (ja fa temps que no existeix) de la UB, que aleshores en dèiem la Central. Vull dir que així més o menys funcionava el sistema. Un sistema antic, d’aquesta manera veig que el qualifica la consellera Ruíz, i a més a més del tot en castellà. Pobrets alumnes, on vas a parar amb tanta revàlida de coneixements! Que antiquat s’ha anat tornant tot. L’esforç, la voluntat, la memòria, l’estudi, l’obediència. Tot això. Segurament l’únic que no ha retrocedit, al contrari, és justament el castellà. Gairebé arreu del país ara mateix és la llengua del pati i de l’esbarjo. Bé, jo què sé. El que se m’acut, enllà del temps, és donar les gràcies, a qui correspongui, de tots aquells neguits passats. I pensar que potser no estaria gens malament que es comencés a ensenyar Filosofia ja a partir dels 6 anys. Però no faran. El que no volen, precisament, és que les persones pensin. I que, per tant, vagin a poc a poc deixant de ser persones.

One thought on “Els neguits passats

  1. I no vam quedar traumatitzats! Jo anava a un col·legi dels que ara diriem concertats. L’examen d’ingrés i les corresponents revàlides de 4r i 6e amb tribunals externs. Encara recordo els membres del tribunal d’ingrés (amb uns bigotis que impresionaven a un xiquet de 10 anys) i, repeteixo, no vam quedar traumatitzats!!! Clar que aleshores no hi havia psicopedagogs per diagnosticar els enormes traumes que ens asetjaven.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s