Pàgina d'inici » Dietari » Salut mental

Salut mental

No sóc de tafanejar gaire a les xarxes. I menys encara de discutir-m’hi amb ningú, no em sembla que tingui sentit cap discussió ni debat sense la presència de les persones amb qui es tracti o, si més no, sense la possibilitat de veure’ls la cara ni de sentir-los la veu. Ara, és ben clar que resulta gairebé impossible estalviar-te del tot el munt de disbarats que s’hi arriben a dir. Disbarats i insults de tota mena. I desitjos infames i prementals com aquest, i molts d’altres encara. I tant és que més tard la reacció que causen els faci dir que se’n penedeixen, tant és. L’instint els traeix i ara ja es pot perfectament entendre la raó per la qual, a finals dels 90, i encara sense el predomini d’aquestes xarxes anomenades socials, el President Jordi Pujol afirmà que una de les coses que més el preocupava del país era la salut mental, la follia latent i cada cop més desfermada. I que feia falta, doncs, una partida pressupostària de les grosses de cara a la creació de centres de regeneració i a la formació dels professionals corresponents. I, esclar, vist on som, no només tenia tota la raó sinó que, àdhuc, va fer curt del tot. El món s’ha anat tornant encara més ximple. I és que avui, més que mai, al mig de la gran pineda clàssica sempre hi ha un pi bord (de fet, més d’un) que es pensa que fa romanticisme (Sindreu). I això per dir-ho de manera que soni suau i no gens ofensiva, només faltaria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s