Pàgina d'inici » Dietari » Més enllà de la curiositat

Més enllà de la curiositat

No hi ha res que sigui segur i no passem de ser peces fugisseres a l’interior d’aquest univers de vegades tan fascinador. Cicles de la vida que es renova i es repeteix, cercles viciosos de les alegries, les tristeses, els triomfs, els errors, els fracassos. Viciosos i concèntrics cercles en què tot allò que se’n va un dia o altre torna. Enc que sigui disfressat i amb nom potser divers. No és veritat això que es diu, que res no tornarà a ser com va ser. L’ésser humà és sempre l’ésser humà, expressió per cert que no disposa de desdoblament de gènere, tant és que siguis mascle com que siguis femella. Fragilitat de somnis i quimeres, el trencadís i fràgil món que hem construït i construïm sota les premisses de la ceguesa, la vanitat i la supèrbia que fan que no acabis d’estar mai del tot ben preparat per a quan arribi la caiguda. I l’atzar i la sort, bona o mala, jugant sempre amb  nosaltres i amb el que ens pensem ser. I així penso, aquest dematí, en aquell jutge retirat que acaba denunciant-se i jutjant-se ell mateix després d’haver-se dedicat, per vici, a espiar les converses telefòniques de tot el veïnat. El mateix jutge que havia parlat de la vanitat que representava, quan encara era en actiu, el sol fet de poder decidir el que és veritat i el que no ho és. I també d’aquesta altra cosa: que la justícia mai no s’ocupa de l’innocent.

El que vull dir, en fi, és que m’agraden molt tots tres, però el que més em fascina dels colors de la Trilogia de Kieslowski és, sens dubte, aquest Roig, o Vermell (1994). Grandiós Jean-Louis Trintignant (de qui per cert avui es publica una necrològica anticipada) fent de jutge jubilat, malcarat, solitari i espieta. I l’atracció que suscita en el personatge que hi encarna l’actriu Irène Jacob, que aleshores tenia 27 anys i ara ja en té 49, fent de jove model que un dia l’atzar, i després d’atropellar sense voler la gossa de l’ex-jutge, Rita, i de retornar-la a l’amo, tal com corresponia, va fer néixer en ella un sentiment que a poc a poc anà més enllà de la simple curiositat. Curiositat i platonisme compartits, sí, i no només pel personatge de Trintignant. També per nosaltres. I així mateix ho dèiem ahir, de manera virtual, amb en Santi: que difícil resulta avui trobar-te amb una noia com la del personatge que representa en aquesta pel·lícula Irène Jacob, tan atractívola en tots els sentits, te la miris com te la miris.

One thought on “Més enllà de la curiositat

  1. I la mala passada que li fa Trintignant quan li deixa veure les imatges i li diu que ara la responsabilitat és seva; que n’ha de fer del que ha vist? Crec que és el diàleg que més em va agradar de la pel·lícula.

    Sobre Irène Jacob… La seva frase al final del post fa sobrera qualsevol opinió!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s