Pàgina d'inici » Dietari » Pessigolles a la memòria

Pessigolles a la memòria

El món, ahir, l’únic món que tinc a l’abast, aquest món que no és sinó el que es mou a l’entorn de les passes que faig i del que em suggereix el llibre que llegeixo o la pel·lícula que veig, aquest món que dic girà ahir al voltant de la taula que l’amable mestressa de Casa Agustí ens tenia preparada. Sublim l’empedrat i sublims els calamars. No tant, però, com el ressò de la conversa que és el que en definitiva em queda a la memòria. En Joan del carrer Jovellanos, el carrer d’allà al costat mateix, en Joan, el de Ciutat Vella, referent anònim d’una manera, la nostra, d’entendre el món, la vida i aquest país i la seva història i cultura de binocles no capgirats. Quin luxe i quin mèrit, el seu i el de tots que l’acompanyen i fan possible el manteniment de la il·lusió. M’ofereix A la Recerca dels Avantpassats. Manual de Genealogia. Armand de Fluvià i Escorsa, publicació de Curial, segona edició, 2015. Un Curial, sí, aquesta herència de Max Cahner de qui ja, per cert -quin país-, no es parla. Una de les herències, si més no. La Genealogia com una ciència i, d’altra banda, tan emocionant com anar de cacera, llegeixo que diu l’autor. I el cas és que m’ofereix també el número 294 de la Revista de Catalunya, acabat d’aparèixer i que conté, entre d’altres coses, la transcripció de la conferència que el premi Nobel, Claude Simon, pronuncià a l’Institut Francès de Barcelona el 7 de maig del 1986, titulada El Peix Catedral, segons traducció d’Amadeu Cuito i que tota ella gira entorn de la descripció literària segons el referent suprem de Marcel Proust i la seva Recerca…Lliçó magistral de 18 pàgines comptant-hi la petita introducció que hi fa el director Quim Torra. Una lectura que em sembla imprescindible per a qui s’estimi de veritat la literatura. I, en fi, la lògica de tot plegat ens portà després a can Boadas on ens serviren un dels còctels del dia, un Rimbaud excel·lent i ben amargant la composició del qual ara no recordo, disculpin. No cal dir, per tant, que més tard, ja de nit i tornat a casa, el dia acabà bé, la mar de bé, i amb tot el revoltim i l’agraïment, Joan, del magma de mots i d’emocions que no deixen de fer-me pessigolles a la memòria.

2 thoughts on “Pessigolles a la memòria

  1. “Nosaltres hem vist més lluny que els altres perquè estàvem dempeus sobre espatlles de gegants” (I.Newton)

    Del gegant Max Cahner se n’han dir coses com aquestes:

    “Si Max Cahner no hagués estat català, en el nostre dòmino hi faltaria una fitxa fonamental: el doble sis” Montserrat Roig

    “Max Cahner era una mena de locomotora elèctrica en un país que encara funcionava amb màquines de vapor” Agustí Pons

    “Sense actituds com la seva i la de molts altres avui seríem un poble eixorc i sense ànima, seríem una comunitat perduda a les golfes del món, allí on dormen eternament dotzenes de velles nacions que es van deixar morir sense plantar cara.” Francesc Marc Alvaro

    “…però ací, ni els governs ni les grans institucions han fet, en alguns camps, tant com un home sol, tant com Coromines o com Cahner” Joan Francesc Mira

    “D’entre tots els postres coetanis vius, algú ha fet més que Max Cahner per a la supervivència de la cultura catalana? Jo no sé veure ningú que ni tan sols l’hagi igualat.” Heribert Barrera

    Ahir, a l’Agustí un dinar entre professor i alumne virtual. El privilegi d’escoltar i aprendre. Confio que quan siguem independents, podrem fer una llei que impedeixi jubilar determinats professors, la millor reforma possible en l’ensenyament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s