Pàgina d'inici » Dietari » Ja no caldria dir res més

Ja no caldria dir res més

La sensació que tinc aquest dematí és que, després d’això, ja no caldria dir res més. Tan sols llegir-ho amb tota l’atenció del món i després callar. Un xic més d’Steiner, senyores i senyors. Plaer d’aquesta entrevista que signa Borja Hermoso. Naturalment, n’he pres notes, entre les quals aquestes:

L’educació escolar d’avui dia és en general un fàbrica d’incultes que no respecta la memòria. Els joves no tenen temps de tenir temps i em fa por la por dels nens al silenci. El professor és com un carter, un carter que lliura el correu a tots els alumnes que té davant seu. Un correu escollit i dedicat (sinó que ara mateix, afegeixo, una immensa majoria de professors ja no presenten, ni en la indumentària, aquell aspecte de persona culta que caracteritzava el seu prestigi).

Una civilització que extermina els seus jueus no recuperarà mai allò que fou. Una civilització que mata i odia els seus jueus està matant el futur. Però bé, avui hi ha 13 milions de jueus al món, més que abans de l’Holocaust. Un jueu és un home que, quan llegeix un llibre, ho fa amb un llapis a la mà perquè està segur que pot escriure’n un altre de més bo.

¿Permetrem que es manipulin les cèl·lules del fetus?

I, si ens n’hem d’anar, ens n’anem. I sense queixar-nos.

Finalment, sense respostes per al fracàs global d’ara mateix. Un fracàs que és el de tots nosaltres.

Però és que encara hi ha, en aquest Babelia d’avui, un altre esment de George Steiner. Jordi Llovet, un cop més. Em sembla que Europa està molt fatigada i potser és que som a l’entrada d’una època ben grossa d’irrisió i d’escarni.

Cap pretensió de propaganda, de veritat que no. Però és així que he passat tres hores llargues aquest dematí de dissabte. L’educació, l’ensenyament, no pot ser tan sols un mer ensinistrament. Hi ha, enfront de tots els fantasmes i dimonis de l’apocalipsi de la cultura europea, dues coses de les quals sembla que avui no es pugui ni parlar: la tradició clàssica i la tradició bíblica d’on venim (text d’Enrique Lynch). Que diguin el que vulguin aquests de la secta de pedagogs que tenen ara com ara la paella pel mànec. La paella del relativisme i de l’igualitarisme, esclar. Ben al contrari del que segurament faria falta: especialistes en generalitats. Que bonic! Tant com el silenci d’ara mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s