Pàgina d'inici » Dietari » La moda de les pèrdues

La moda de les pèrdues

Sobretot que el fet de llegir no ens faci perdre el fet d’escriure. Aquest desig. Les modes. La moda de les pèrdues. De sobte, sembla que es posi de moda dir i fer saber que ja no llegim tant com solíem. Ens hem de guanyar la vida, d’acord. I anem justos de temps i un servidor que no s’ho acaba de creure. La teva vida, la vida de tots plegats, és als llibres i a les paraules i les imatges que desprenen de nosaltres mateixos. Fora dels llibres el que hi ha és la intempèrie i la degradació. Som també com ens veuen els altres i la cosa segurament hauria de ser al revés: que el fet d’escriure no ens faci perdre el bell costum (vici si vols) de llegir. ¿Com vols entendre, si no, el present que ens toca viure? Diràs, potser, que de les coses ja apreses i de l’experiència que tens (sempre incompleta) de la humana manera de ser. Potser. No tinc temps, dius. Però, ¿i el plaer de la calma i de la paciència? ¿Que potser no avançaria el món amb més calma i amb més paciència? ¿On vas tan de pressa si no vas enlloc? Veure-les venir i després, si per cas, actuar. Un poc més d’impassibilitat, d’ataràxia. I el fet és que no hi ha edat que hi valgui i que la relectura és més important que la mateixa lectura. El Petit Príncep, posem per cas, és ara un llibret molt més bo que no pas les primeres vegades que el vas llegir fa ja tants i tants anys. No sóc cap herba -havia respost suaument la flor. Ah! Perdona… -No em fan gens de por els tigres, però no suporto els corrents d’aire.

O jo què sé, els mateixos moralistes francesos, Pascal, La Rochefoucauld, La Bruyère, i també Joubert i fins i tot Chamfort i Renard, són segurament ara més actuals que mai i parlen de tu i de nosaltres fins al punt de fer-te entendre i acceptar que tot depèn de l’educació i l’ensenyament que rebem en cada etapa de la nostra formació. Una formació que no s’acaba mai. I també dels models, depèn, d’uns models que tantes vegades resulten falsos i amb peus de fang. I de la premsa, es clar, sobretot de certa premsa de tertúlia de massa interessos espuris i de massa tergiversacions anorreadores i que no s’estan de declarar ideal això o allò altre. Entabanadors de mena que pretenen passar per científics, pobrets, però la ciència per ella mateixa només pot ser preceptiva i no pas exemplar. La ciència és regla i no model, assegurà Joubert, Joseph Joubert. Vull dir que no és pas veritat que no tinguis temps de llegir. Digues, si per cas, que ja no et dóna la gana. I que per tu faràs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s