Pàgina d'inici » Dietari » A veure què en puc treure

A veure què en puc treure

Perquè es tracta d’ell. Perquè es tracta de mi. Paraules que Montaigne va fer servir per explicar la relació que mantingué amb el seu amic Étienne de la Boétie, amic de l’ànima, i la buidor que li produí la mort del qual. Perquè segurament és en això, i en res més, que consisteix l’amistat. L’amistat com a cosa masculina, vull dir. Amb les noies, i entre les noies, tot és sempre divers. El cas és que, avui, de massa coses se’n diu amistat. Mai no es tracta de diners ni d’interessos de la mena que siguin. M’interessa ser amic d’aquesta persona, sentim dir tan sovint. Malament. O no. Però no se’n pot dir exactament amistat d’un desig tal. És tota una altra cosa. Tinc amics, molt pocs, que, a més, no es coneixen entre ells. N’hi ha algun que gairebé fa dos anys que no veig i això no treu que cada dia el segueixi i el llegeixi malgrat el profund desacord de la majoria de vegades. Bé, sé que hi és i sap que hi sóc. N’hi ha algun altre amb qui mai no fa falta quedar perquè sempre t’hi trobes quan t’hi has de trobar. Dinars i cafès sempre improvisats. I mai, mai, no hi ha cap altre interès que no sigui la cosa cordial, el plaer de la conversa i aquella certa saviesa del bon humor i de la llibertat. I, encara, els tres o quatre dinars de cada any, a ca l’Agustí de Bergara, amb el filòsof i el gimnasta. Mai no demano res més que el plaer de la distensió. De fet, no cal ni demanar-ho perquè és l’essència exacta de la relació que mantenim només perquè volem i ens ve de gust. I no oblido els més joves, persones tots ells de lletres i també cineastes i cinèfils, i els seus consells, consells de joves adreçats a individus gairebé provectes com un servidor mateix. Ni diners ni malalties ni mals tràngols personals. Res de tot això -fóra d’una suprema mala educació- no forma mai part de les converses amb aquests amics, ben pocs, que dic. A l’altra banda el que hi ha, i on sembla que som, és el que esmenta avui mateix Jordi Llovet parlant d’Aristòtil: Qui té un amic té una mina. O sigui que res més, ni cap altra cosa, que el pur interès comercial, a veure què en puc treure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s