Pàgina d'inici » Dietari » Raresa injustificada

Raresa injustificada

De manera semblant al que el narrador explica en relació al personatge-professor d’Illa Flaubert, també un servidor se sent de tant en tant inclinat a dimitir les seves conviccions i a demanar-se fins a quin punt és justificada aquesta actitud que l’ha empès a escollir la solitud total de casa seva, aquesta raresa injustificada que va comprovar fa qüestió d’un parell o tres de dies veient-se fent de senderisme sense vestit de senderista enmig d’un grupet d’una vintena de persones. Més de tres hores entre anar i tornar del trajecte de muntanya que uneix el pirinenc vilatge de Gavarnie i el circ del mateix del nom. Cruiximent de tots els ossos, encabat, i un munt de flexions de cap, àdhuc a l’excusat, en benefici de les cervicals. Manca de costum, ves. Però també el reconeixement de l’esplendidesa del paisatge, dels cims de tot l’entorn i de l’espectacle impressionant dels salts d’aigua impossibles de gaudir des de l’illot on general transcorre el seu temps. El bé que suposa de tant en tant la companyia alegre i els veritables remeis que representen el plaer, l’amor, el sexe, les bromes, els jocs, les paraules agradables, l’afabilitat i alguna copa de bons espirituosos a veure qui és que la diu més grossa.

Això i la constatació que com més va menys unit està, el Regne Unit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s