Pàgina d'inici » Dietari » Tot són circumstàncies

Tot són circumstàncies

Sense fogueres ni revetlla i lluny de qualsevol brogit. Vespre i part de la nit que passo anotant i subratllant coses de M.A.Riera, que tant em plau. No passa res i tot són circumstàncies, com aquesta mateixa del Brexit, foc nou. O Com aquesta altra6, que no afavoreix gens qualsevol intent d’obrir-me voluntàriament als altres. Joiejo. Reclòs dins meu i dins ca meva on, mirant-me al mirall, no hi veig sinó indicis clars d’anar-se consumant la decadència d’aquell cos que sempre havia exercit de jove. Però, què va. Ara em veig i la veritat és que més m’estimaria considerar-me cosa aliena tot dissociant-me d’aquell punt pensant encara vigorós en què verament consisteixo. Tant és i no hi ha res a fer-hi. Aquest d’ara és també el meu cos i ho és tant que, invertint el concepte, no consisteixo en cap altra cosa que no sigui aquest cos. I potser sí que, tanmateix, em mantinc encara un poc femeller i dormilega. Ja dic que joiejo amb la sensació afegida d’anar desnaixent, concepte del tot rierenc que no és sinó el de l’impossible avançar en sentit invers al del temps. Tant impossible com resultà aquell nosaltres dos anant cap a nosaltres un. Fa temps, ja, de tot allò que conservo, però, del tot viu en mi. Per sort o per desgràcia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s