Pàgina d'inici » Dietari » Una dosi ben grossa de sedants

Una dosi ben grossa de sedants

Llegeixo que el senyor Hitchcock -encara ara La Finestra Indiscreta (1954), per exemple, em sembla una obra mestra total- es veu que es prenia cada dematí una dosi ben grossa de sedants i que això li creava la il·lusió de flotar damunt un núvol, exactament com aquell Zeus de les al·legories. I que a l’andana, i mentre s’esperava el tren de les 7:53, aquest núvol l’envoltava i d’alguna manera també l’aïllava de tot. Quan aquest tren arribava, ell prenia el núvol, s’enfilava al vagó de no fumadors i s’hi acomodava, a la vora d’una de les finestretes, tot envoltat dels plecs benignes i voluminosos del sedant. Tant era que el dia fos d’allò més llòbrec i el paisatge fos un paisatge del tot hivernal i el recorregut passés de llarg d’una successió inacabable de poblets depriments. Tant era perquè, protegit com se sentia del seu nimbus rosenc, res de tot això no li arribava ni l’afectava. Ell surava damunt les vies exactament fins al final del trajecte que era Grand Central i contemplava, amb aquell seu i lleu somriure distret, la malaltia, la bellesa d’una dona desconeguda i també la pluja i la neu. I que era encabat que tot començava, a l’estudi de gravació on potser ja l’esperaven Cari Grant i els altres de Perseguit per la Mort (1959). I ja sense cap seqüela de la sedació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s