Pàgina d'inici » Dietari » Un aire que tufeja

Un aire que tufeja

Seré fora el cap de setmana que ve. Ja ho vaig dir, que me n’anava a Lourdes (m’agrada més així, Lourdes, que no pas el nostrat Lorda), i a Pau, i a Gavarnie, i a Sant Bertran de Comminges. Anant bé, el regrés serà just abans que tanquin els col·legis electorals. No és segur, però podria ser. Sé perfectament què votaré si no faig tard. Ara, el que de veritat em preocupa és que hi hagi tantes persones que conec, persones assenyades amb qui sempre és un plaer de conversar-hi i fer-la petar, que se n’aniran cap a tot això d’EnComúPodem, o com se digui. Persones que conec i tantes i tantes d’altres que no conec que es veu que votaran aquesta cosa que no se sap exactament què és. O, al contrari, potser massa, que se sap. Perquè la impressió que em fan tots aquests que dirigeixen aquesta mena de moviment és la d’anar de sobrats, potser fins i tot més que de sobrats, altius i fatxendes. Mentiders que saben que menteixen. Moviment, deia, -gairebé Movimiento-, quina paraula i quins records tan atroços. Tots ben formats, alineats i igualats. Igualats per la part baixa, naturalment. Control total i destrucció de la llibertat i del bon humor. Grisor, ruïna, pobresa, mal gust, caos, ignorància suprema. Ja veurem què acabarà passant d’aquí una setmana. L’aire que mentrestant es respira és més aviat un aire que put, que tufeja. I la veritat és que, per més que molts s’ho pensin i s’ho creguin, mai res no serà de franc. I que qualsevol dret adquirit dependrà sempre del previ compliment dels deures. Bona gent, sisplau, que no us aixequin la camisa. Sobretot no us la deixeu aixecar. En comú, l’única cosa que podem és fer el ridícul i acabar de destruir-ho tot. També la llengua i el futur del país.

3 thoughts on “Un aire que tufeja

  1. Els “comuns” no són altra cosa que un PSUC reciclat. El vell PSUC que va engalipar a la generació de la transició. Que més tard sota la etiqueta ICV, va continuar enganyant a les generacions posteriors, i que ara amb la disfressa de “comuns”, Colau, Franco Ravell… continuen prenent el pel a la gent.
    La gent, que en el fons, vol èsser engalipada.

  2. Bona tarda, Miquel estimat.
    Et llegeixo gairebe cada dia. I m’agrada llegir-te. I tinc un profund sentiment de satisfacció i d’orgull quan ho faig. Estic molt unit a tu, ets un bon literat. En saps molt, de tot.
    Què més podria desitjar un mestre, de’un dels seus alumnes?
    Endavant. A votar, diumenge que ve. I que Déu faci més que nosaltres.
    Forta abraçada, Miquel.

    FRANCESC
    Gi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s