Pàgina d'inici » Dietari » Enc que només sigui per un instant

Enc que només sigui per un instant

Un ésser distant com el que descriu Miquel Àngel Riera a Illa Flaubert. El descriu en tercera persona i no tinc cap indici de si parla d’ell mateix o no. Tant és. El llibre és grandiós i m’hi trobo d’alguna manera descrit. El resultat de tot plegat, de tota una trajectòria, que presenta aquest ésser distant que sóc, amb fama de rar i bona persona que, tractant-se poc amb uns pocs que, en rigor, són més aviat coneguts que no pas amics, es refugia dins d’ell mateix, lloc exacte on basteix un món que no comparteix i en el qual les àrees de plaer són ocupades per apassionades audicions musicals i lectures -Beethoven i Flaubert hi tenen lloc preferent- i vergonyoses claudicacions solitàries amb les quals esplaia les cada dia més infreqüents exigències de la carn. Sí, tot això és exacte. Igual que la tota la resta de coses amb les quals resulta saludable començar a  no comptar. Enc que només sigui per un instant. Perquè m’encanta, sí, aquesta concessiva que usa Riera, ENC QUE, no gramatical, però sí d’un col·loquial que hem anat perdent tant o més que el català a les sentències judicials però no només judicials. I tot això ho penso i ho dic aquest migdia de dissabte, just abans de l’esperada pluja, des de la distància d’aquest quart pis, ésser distant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s