Pàgina d'inici » Dietari » Ritme i deriva. Arran de Ball Robat

Ritme i deriva. Arran de Ball Robat

Tot va seguint el ritme, i també la deriva, que correspon a l’època on som i hores d’ara ja no estic segur que el teatre de Joan Oliver (1899-1986) es llegeixi als centres d’ensenyament del país. Fa trenta anys, aquest 2016, de la seva mort i, si obres, per exemple, Ball Robat, encara t’arriba el perfum de l’interès que suscitava a les mirades atentes d’aquells adolescents de 17-18 anys l’embolic de la trama i del fracàs de tres matrimonis madurs i també de les insuficiències d’aquella nostra burgesia. Una burgesia, sobretot la il·lustrada, que vés a saber, hores d’ara, on para i què se n’ha fet. L’embolic de la trama, deia, sí, però també el plaer de la llengua i la bonhomia de fons. El diàleg entre en Cugat i l’Eulàlia. Els nens, ¿com van? – En Pip, pobre Pip!, amb l’examen d’ingrés al damunt: molt preocupat, però sempre coratjós. I en Camús, feliç. Ahir li van obrir la gàbia del col·legi i avui ja és a la piscina. Ells rai! (noti’s, sisplau, que d’examen d’ingrés -d’ingrés al batxillerat-, ja fa temps i temps que no n’hi ha, ningú no s’examina ja de res perquè cap capacitat ni interès siguin comprovats. I noti’s, també sisplau, l’ús de l’article personal masculí EN que ja hem gairebé perdut del tot. Del femení NA, que apareix tan sols a les esqueles, i encara gràcies, no cal ni dir-ne res). Comparacions, tot són comparacions. No en faré, de comparacions, -diu en Cugat a l’Eulàlia. No les faré, però ¿qui pot evitar que les pensi? -Pensa el que vulguis, beneit (una altra cosa que ja no diu ningú). Jo només sé que al costat d’algunes dones que conec, de la Mercè, per exemple, em trobo quasi inexistent de tan insignificant. I en Cugat (políticament incorrecte, aplaudiments): La Mercè…la Mercè és una equació amb unes quantes incògnites…I I jo de matemàtiques estic peix (grandiós!, però també perdut).

I la rematada d’aquest diàleg, o gairebé, ve quan aquesta Eulàlia parla dels fills. Els fills, sí. Són la meva vida i la meva glòria. Mira, Cugat: segons a qui no gosaria dir-li-ho, però amb tu m’hi veig en cor. Els fills em tenen enlluernada! Tant com els estimo, els admiro. Vull dir que els estimo perquè són la meva sang i han sortit de mi. Això és una llei i una imposició de Déu, suposo. Però et juro que quan els veig i els escolto sento per ells un amor més pur, més desinteressat que el de mare, l’amor que desperten les coses belles i adorables…un sentiment que em transforma i m’eleva, i penso: “Són teus, són teus encara, i es refien de tu i creuen en tu, doneta miserable!”

En fi, que som ja en immensa minoria. I la felicitat consisteix a somiar la felicitat. ¿Esteu contents del vostre matrimoni? Si poguéssiu, ¿us en desempallegaríeu? I, sisplau, digueu-me la veritat, eh! Coses, totes elles, i encara més, d’aquell Ball Robat, de Joan Oliver, que tenim des del 1958 i del qual potser ja no fem ni cas.

One thought on “Ritme i deriva. Arran de Ball Robat

  1. D’acord que eren altres temps. Però recordo haver vist obres de teatre d’autors catalans, com per exemple “Ball robat” i “Allò que tal vegada s’esdevingué”, de Pere Quart i també d’altres autors, em sembla que al circuit català de TVE. Ara són sèries: Cites, La Riera, etc…. Però em pregunto, per què no podem tornar a veure per la televisió aquestes obres de teatre d’autors catalans, els nostres clàssics? O és que la BBC ha renunciat a Shakespeare i la televisió pública francesa a Moliere o Racine? Puc dir que, en aquesta qüestió, hi van haver temps millors?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s