Pàgina d'inici » Dietari » Cul de mal seient

Cul de mal seient

Tantes porcions de nosaltres que són dins dels llibres que llegim! Hi és la nostra vida, en aquests llibres. I la manera d’entendre’ns. No sempre és igual, però. No sempre, posats davant la pantalla, escrivim, per exemple, allò que voldríem. Hi ha modes d’expressió per als quals ens sentim, em sento, negats. Personatges que m’atrauen però que em fan sentir incapaç de fer-ne cap relat, ni curt ni llarg. Negat per a la ficció aquests dies de Miquel Àngel Riera en qui segur que no tot és ficció sinó més aviat record, reconstrucció. Puc llegir-ne, de ficció, però no pas escriure’n. Massa vegades, vivint la realitat, em semblo jo mateix una ficció, un invent. ¿I aleshores, què? Aleshores la brevetat allunyada de tota trama. I hi ha també aquell punt d’angoixa, gairebé de frisança, si allò que voldria dir m’exigeix massa lentitud. Tot són presses i les coses les voldria tenir acabades pràcticament abans d’haver-les començades. Cul de mal seient just ara, un cop acabat de llegir l’article d’Argullol sobre Mondrian. La llum rescata l’essència de les coses i no tot el que m’envolta em desperta la curiositat. Desig, somnis, cavil·lacions. No sé si res més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s