Pàgina d'inici » Dietari » Fàstic de tanta desídia

Fàstic de tanta desídia

¿Què se n’ha fet, de tots aquells somriures de no fa ni quatre dies? Perquè, de sobte, la cosa fa més aviat fàstic. Fàstic de tanta desídia, de tanta deixadesa, de tanta manca de coratge i de convenciment, i de contundència. ¿Com pot ser un país en què, a la policia, li tremolin les cames a l’hora de fer bé la seva feina -eliminar i suprimir delinqüents, no ens enganyem- i, a l’altra banda, aquests delinqüents, i l'”innombrable” (són 10) i innominable grup parlamentari que els dóna suport, a qui aquesta policia no infon cap por ni cap temor? ¿Com pot ser un país així? Són molt cares, les eleccions, d’acord. Però potser no tant com aquest caos, aquest desfet de temps i aquesta incertesa insuportables on ara som. Ho sento, però l’expressió que em surt del fons de l’ànima és que hem de fer net. I sense miraments. No em sembla que hi tinguin cabuda, aquesta gent, en una societat que es pretén lliure i neta i noble i sense encaputxats. Primer sempre són els deures. Els drets vénen després. I mai no és possible apropiar-te, sense pagar, del que no és teu. Mai. I, si ho fas, és que ets un lladre.

One thought on “Fàstic de tanta desídia

  1. Absolutament d’acord. Ja seria hora d’actuar amb contundència i deixar-se d’actituds dites: “políticament correctes”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s