Simples receptacles

Dos coloms morts damunt d’un bassiol de sang fresca. Mort recent. Fa poc devien ser vius encara. La vida se’ls n’ha anat, ja no hi és, en ells. La vida com a cosa exterior als éssers, vida preexistent que per manifestar-se necessita aquests éssers, coloms o persones humanes que no passem, no anem més enllà, de simples receptacles passatgers de la vida que no ens fa servir sinó de continents. Potser sí que tenia raó Ribeyro en afirmar que la vida és en els éssers, però que els éssers no som ben bé, ni del tot, la vida. I ara penso, d’altra banda, que per què caram he de forçar el cos a canviar de lloc si resulta que l’ànima i l’esperit em viatgen de manera tan i tan fàcil. I també que, si m’hagués tocat ser tortosí, hauria fet exactament com aquest més del 70% de la població que diumenge no va votar. Inútil referèndum. ¿Que no hi ha govern, a Tortosa? I si n’hi ha, ¿de què caram serveix?