Els llibres us ho descobriran

Afinitats electives que vénen de temps enrere. Segurament de força abans d’haver perdut l’oremus gairebé del tot. Sobre l’Escriptura, de Ferran Toutain, és un llibre de l’any 2000. Un llibre excels. Les divergències de caire polític i de concepció de país no hi tenen res a veure. Em passa sovint això de sentir-me més a prop, pel que fa al món diguem-ne de les lletres, de persones com ell que no pas de segons quina mena d’independentistes. Vull dir que m’és igual que no siguin partidaris de la independència. Sense ser-ne, prediquen un model de societat, culta i llegida, que és exactament la que un servidor voldria per a aquest nostre país. Res a veure amb el que es desprèn d’altres que s’omplen la boca de trencament, de duis i de desobediència però que en general, pobrets, ho fan dotats d’un discurs que no hi ha per on agafar-lo ni s’aguanta per enlloc. Això és així. Llevat d’ocasions i de persones molt comptades, em sento més a plaer i molt més còmode llegint coses d’autors que no es declaren en pro de la independència, o que hi són obertament contraris, que no pas amb la majoria dels qui s’hi declaren a favor.

En fi, Sobre l’Escriptura no em sembla només un llibre excels sinó sobretot imprescindible en una societat com aquesta que no afavoreix pas gaire l’interès dels seus membres per la cultura. Una societat, a més, que reclama que s’ensenyi a escriure, però que no exigeix que se’n sàpiga. I no pas per esdevenir escriptor professional, no fa cap falta. Sí, però, com a mètode de pensament lliure i estructurat. I la lectura, esclar, sempre primer la lectura com a base de tot. Toutain, en un punt determinat del llibre esmenta Antoine Albalat, que l’any 1899, a L’Art d’Écrire, recomanava: “¿Voleu saber si mai arribareu a tenir talent? Llegiu. Els llibres us ho descobriran.- ¿Que voleu escriure però us heu quedat bloquejats? Llegiu. Els llibres us retornaran la inspiració.- Llegiu quan vulgueu aprendre a escriure; llegiu quan sapigueu escriure; llegiu quan ja no pugueu continuar escrivint. I escolteu: el talent no és res més que assimilació, l’assimilació dels models”. Quin munt d’esplèndides lliçons de llengua escrita, però també parlada. I afinitats del tot electives que tant de bo anessin a parar a mans, si més no, dels qui es dediquen a l’ensenyança, tant de les lletres com de les ciències. Sobre l’Escriptura.