Certa dosi de pau i ordre

El plomall d’en Rivera un cop tornat de Veneçuela. El subconscient de l’adversativa però que d’alguna manera el traeix. Les dictadures no aporten llibertat, però sí certa dosi de pau i ordre. Talment com si la llibertat fos incompatible amb l’ordre i la pau. I com si les coses desitjables de veritat fossin aquestes últimes més que no pas la llibertat. Em fa l’efecte que se li entén tot. I també quan afirma que en aquell país del qual acaba de regressar la dictadura que hi ha instaurada és arbitrària. I penso: com si no ho fossin totes. Com si ell mateix no ho fos, d’arbitrari. L’estultícia no té aturador. Gaudi i plaer, però, en aquest sentit, de l’anunci del Bloomsday el 16 de juny al CCCB que llegeixo a l’Ara a través de Jordi Llovet. Això i el record de La Saint-Polycarpe que Flaubert i els seus amics celebraven el 27 d’abril per honorar (!) el progrés de l’estultícia en aquest món em fa passar avall a poc a poc el malhumor de les paraules d’aquest noi Rivera, veritable figureta del narcisisme més ultrat.