Aquell coixí

Aquell enamorat anòmal que, a Hannah i ses Germanes (Allen, 1986, que com més veig més m’agrada), regala a la seva estimada, també anòmala, un exemplar dels poemes i pensaments d’e.e.cummings. Ens referim,per descomptat,a la meva posició. Solter incapaç d’ofici,durant llarg temps havia reprimit el desig de reprimir el desig reprimit de diguem:Ociositat,mentre vol dir el contrari?    No.Res no podria ser més clar per tots els interessats que el fet que no sóc un policia. I és que, en el fons, personne ne m’aime et j’ai les mains froides. No, no, bé que ho saps, que mai no oblidaré aquell moment tan precari. ¿Què se’n deu haver fet, amor, d’aquell coixí on els nostres caps van viure i ser? Tot semblava massa bonic i ara és ja aquella hora de claror, un poc més enllà de la una del migdia, en què els corbs encaputxats que dèiem ahir encara no volen i romanen tan sols amatents que arribi la foscor, potser ja definitiva.