Tot al millor postor

Dictats del poder polític sotmesos als dictats del poder econòmic, poder global, de globus. Cap importància ja no té aquell mite del filòsof-rei i de les utopies que havien de servir per eliminar les tensions socials. S’ha acabat, tot allò. Mira, si no, el nivell actual de la immensa majoria dels qui es dediquen a la cosa política. Hi hagué, potser, un moment que sí que tot polític gran i important necessitava una interpretació del món basada i assentada en una estructura filosòfica determinada. Però ara? Ara tot és en mans del millor postor i sense cap mania ni vergonya. Devia tenir raó Chesterton en afirmar que els veritables anarquistes no són pas els pobres i desnonats, sinó els rics. Només els rics i poderosos estan en condicions de no acceptar ni el control ni el dictat de cap poder superior al d’ells mateixos. I la roda gira i el fet de saber o no saber ja no en té cap, de prestigi ni d’importància. Tan sols el millor postor, tot al millor postor. I no m’esquitxis, sisplau. Et prego que no m’esquitxis. Quin verb tan fantàstic, penso, el verb esquitxar!