Pàgina d'inici » Dietari » Banderes escoceses

Banderes escoceses

Abans de passar pel Jutjat, afers comunitaris, una estona del Manual del Distret (Rossi, 1980). Sobre la singularitat. Hi creiem, en la singularitat, creiem que sempre serà possible trobar aquell tret distintiu, aquella característica, per insignificant que sigui, capaç de distingir dos homes, l’un de l’altre. La suportem fins a cert punt, però, la singularitat, només fins a cert punt. Es podria dir en termes generals que es tracta d’un orgull i d’una vanitat mentre eixampli propietats compartides per la majoria. Ja hi som, amb la majoria! Tothom té el seu grau d’intel·ligència, qui més qui menys, però jo sóc potser un poc més intel·ligent que tu; i la valentia no és pas que sigui excepcional, però segurament a mi em visita amb força més freqüència que no pas a tu…Vull dir que em sembla que ja ho he dit altres vegades, que aquest llibre és una veritable miscel·lània entre d’altres coses per curar-nos en salut. Paraules i imatges, guia de l’hipòcrita, residus, la doma del símbol, sense contradiccions, de cara al públic, protestes. Diferències que ens permeten comparar. I així el que té la singularitat total és que més aviat ens espanta i ens aïlla. Ara banderes escoceses demà passat a Madrid. Rossi no ho diu, però és ben bé que el contrari de la intel·ligència és la imbecil·litat. I aquesta competència per veure qui n’és més, d’imbècil. O de xitxarel·lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s