Un gussi amb xamba

Tot allò que en aquell moment hauríem d’haver dit, però que no vam dir. O tots aquells gestos que per vergonya, digues-n’hi timidesa si vols, ens vam estalviar, però que hauríem d’haver complert. Igual que tots els actes o accions que aleshores ens van semblar trivials, però que eren els que justament s’esperaven de nosaltres. I bé, al capdavall el resultat és que foren uns altres els qui van dur a terme tot això que dic. Hem anat fent tard i ara ja gairebé fins i tot els ploms són fosos. Fins al punt que el que ara toca no és sinó pagar-ne les conseqüències.

Repasso per gentilesa de M.P. el vídeo del debat que, fa unes quantes setmanes, hi hagué a Girona sobre Ruyra, la seva obra i la seva vigència. Tot molt esplèndid. Al final, plantegen si l’autor hauria de ser llegit a Secundària. Marededéu. Cornudella em sembla que l’encerta del tot. ¿Quants alumnes deu haver-hi, avui, i també, per què no dir-ho, quants professors, que sàpiguen què vol dir un gussi amb xamba? De manera que paciència, molta paciència. Hem perdut, pel camí, molts bous i moltes esquelles. Massa. I, a més, sembla que ara, a les aules, ja no caldrà transmetre-hi coneixements. Escoles avançades, en diuen.