Pàgina d'inici » Dietari » Vida sense veure-hi

Vida sense veure-hi

Hi ha aquest anunci de l’ONCE en què apareix un noi amb unes ulleres de sol d’aquelles tan fosques i amb rictus somrient que fa saber les gairebé incomptables possibilitats que et toqui la loteria si participes al sorteig que anuncia. És cec, aquest noi. Les ulleres de sol li tapen els ulls, però sabem segur que no hi veu. Potser és des que va néixer que no hi veu. Quina cosa terrible. La boca, el nas, els músculs facials presenten en ell una expressió particular i inequívoca. I som els altres que ens n’adonem i no pas ell, que els desconeix i li són incontrolables. ¿Com deu ser la vida sense veure-hi? ¿I sense tants mots que donem per descomptats, mirar, la mirada, mirall, la claror, la mateixa foscor? No és cap consol que l’expressió dels cecs sigui lliure i la més natural que pugui haver-hi, cap espill no els permet de modificar ni un sol tret de la seva expressió. I res a veure amb la gent quan dormim. La gent que hi veiem, vull dir. Encara que primer el rostre s’organitzi a través de la mirada i encabat tot es difumini quan aquesta mirada, vençuda per la son, desapareix.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s