Calsapeu en plena forma

Cap a una trentena de persones assistiren ahir, a l’Ateneu, a la presentació, la primera de totes les programades, del poemari de Joan Calsapeu, El Tel de les Coses, que com ja s’ha dit acaba de publicar Viena Edicions. Potser no són gaires, una trentena, però segons com, i ben mirat, són moltes. Es tracta de poesia, de poesia en majúscules i, així i tot, més de vint exemplars d’aquest llibre esplèndid, n’arribà a signar l’autor. Ara, el que convindria, si aquest fos un país tan sols un poc normal, fóra que els crítics de referència que hi ha s’hi fixessin i en cantessin les excel·lències i les expandissin. Llengua en estat pur i molt més, tot un homenatge. La recerca de l’espai que correspon a cada mot i la contundència de la sàvia ironia i el bon humor, luxúria inclosa. Un plaer dels més grossos. Calsapeu en plena forma. I la lliçó d’aquest tel de les coses que m’apar que és la llengua. La llengua que ens cal encara desentelar per acabar de creure-hi del tot, en la llengua i en el país. I ara hi ha aquest llibre que et mostra un dels camins possibles. Camins, encara, sí.