Pàgina d'inici » Dietari » Incivilitzat

Incivilitzat

Com que estic en blanc i no sé què dir, em dedico a passar fulls enrere i la vergonya que sento de mi mateix no sóc ni capaç de descriure-la. No suporto rellegir-me el passat i tot ho estriparia. I tantes cites d’autors, per l’amor de Déu, com si me les volgués donar de no sé què. Que si Plató, o Heràclit, o Epicur. O Pascal, Shakespeare, Tolstoi, Nietzsche, Kafka, Cervantes, Mann, Proust, Llull, Metge, Pla, Roth, V-M…I vinga amunt i avall. No dic pas que no em sembli important llegir-los, sentir-los o saber-los. El que dic és que, admetent la sort d’haver-hi pogut accedir, no caldria fer-ne cap ostentació. És del tot innecessari perquè segurament la cultura no és pas cap magatzem d’autors o de llibres llegits, o vistos si es tracta de cine o de pintura, o sentits si la cosa va de música. Em sembla que més aviat la cultura és una forma de raonar, de ser discrets, de no fer-se veure gaire, per no dir gens. I callar. El que vull dir és que amb tanta cita, pràcticament, m’arribo a sentir, més que no pas culte, una mena de fatxenda incivilitzat. I que algun dia s’hauria d’acabar, tot això.

5 thoughts on “Incivilitzat

  1. De vegades en tinc la sensació, també, quan llegeixo poetes i narradors actuals que només fan que esmentar referències i autors i, de fons, ben poca cosa. Com si mengessim un plat amb tot de guarniment i gens de tall.

  2. No s’atabali, el passat el seu i el pòsit hi és. Ojalà de Déu, tingués el seu i el gaudi de llegir-lo dia sí dia també

  3. No percebo de cap manera que hi hagi ostentació. Hi ha molta naturalitat. De fet és un anar compartint lectures, reflexions, fragments, notícies…, tot des d’una perspectiva personal (amb uns límits, per tant) que sí, va deixant un pòsit que es percep al llarg dels “posts” (m’agrada més dir-ne entrades de dietari). I amb un estil despullat de retòrica (i que per tant ja duu implícit un silenci, un “callar”), sense ressons periodístics ni merament informatius, balsàmic per tant, davant tant d’excés de notícies i “ímputs”, remor antropòfaga que ja només serveix per saturar la sensibilitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s