Incivilitzat

Com que estic en blanc i no sé què dir, em dedico a passar fulls enrere i la vergonya que sento de mi mateix no sóc ni capaç de descriure-la. No suporto rellegir-me el passat i tot ho estriparia. I tantes cites d’autors, per l’amor de Déu, com si me les volgués donar de no sé què. Que si Plató, o Heràclit, o Epicur. O Pascal, Shakespeare, Tolstoi, Nietzsche, Kafka, Cervantes, Mann, Proust, Llull, Metge, Pla, Roth, V-M…I vinga amunt i avall. No dic pas que no em sembli important llegir-los, sentir-los o saber-los. El que dic és que, admetent la sort d’haver-hi pogut accedir, no caldria fer-ne cap ostentació. És del tot innecessari perquè segurament la cultura no és pas cap magatzem d’autors o de llibres llegits, o vistos si es tracta de cine o de pintura, o sentits si la cosa va de música. Em sembla que més aviat la cultura és una forma de raonar, de ser discrets, de no fer-se veure gaire, per no dir gens. I callar. El que vull dir és que amb tanta cita, pràcticament, m’arribo a sentir, més que no pas culte, una mena de fatxenda incivilitzat. I que algun dia s’hauria d’acabar, tot això.