16 anys

Majoria d’edat a 16 anys. Per poder votar si més no, no pas per poder ser, de moment, electe o escollit. No sé pas si ho he entès del tot bé. La veritat és que som encara uns quants que tenim del tot present el temps que tot començava als 21, no només el servei militar que després desaparegué i ara tot sembla tant de mentida que n’hi ha molts, potser fins i tot majoria, que ni forces armades no voldrien en aquest imaginat país lliure i no sotmès que tant diem desitjar. No només, perquè el que també començava eren les ganes d’anar-se’n de casa i de fer com més aviat millor la teva pròpia vida. Després els sistemes educatius anaren canviant i ja no fou possible per als estudiants tenir una carrera acabada als 21. D’altra banda, els qui no seguien, per la raó que fos, el camí universitari anaren veient com la figura de l’aprenent desapareixia de les empreses dels diversos rams i ja no era ni contemplada. L’anomenada Formació Professional estava, a més, del tot desprestigiada. I vingué que la majoria d’edat quedà establerta a 18 anys i també, doncs, el fet de poder acudir a les urnes. La LOGSE va fer que com a mínim en aquesta edat poguessis tenir acabat el batxillerat. Però és que ara, amb tanta prèdica favorable als drets i sense ni esmentar que el primer que cal és complir els deures, resulta que a 16 anys l’únic bagatge possible que hi ha és el de l’ESO, cosa que és pràcticament el mateix que si dius que, de bagatge, a penes si n’hi ha gens. Tret dels casos, esclar, en què els pares i la família, des de casa, a més d’estimar-los, han fet i fan la feina de fer créixer els fills en tots els sentits i sense mai abandonar-los a la bona de Déu. I mira que jo no sóc pas dels qui hi creu gaire, en el sufragi universal, i encara ara de vegades tinc la sensació que no he arribat a la meva i pròpia majoria d’edat. Tot tan inestable.