Pàgina d'inici » Dietari » Caçadors

Caçadors

L’home d’edat ja provecta que pensa i recorda quan, de petits, a casa seva havien tingut gat. Menut, li deien. Sempre es deia menut. La casa era gran, molt gran. I a la part de darrera recorda perfectament la fusteria que hi havia -l’avi i l’oncle que també hi vivien eren fusters-, i recorda també les plantes i el safareig de l’eixida, i el terrat i les golfes immenses. El menut el tenien sobretot per controlar les rates, esclar. I el que ara aquest home gairebé ancià pensa és en l’ancestral caçador que hi ha en tots nosaltres. En això segurament té raó. Són disperses les possibles qualitats que tenim, però molt poques vegades són concentrades en una sola activitat, així el silenci i el sigil, la paciència, l’atenció, l’agilitat, la celeritat, la sorpresa. Perquè aquest home d’edat ja provecta es recorda ara de quan aquell gat -el menut– cometia alguna malifeta i com, aleshores, amb quina astúcia i tenacitat l’esperava encongit i dissimulat rere d’aquella butaca o d’aquella porta tan sols per revenjar-se’n, revenja subtil, i no venia d’aquí l’estona que li calgués esperar-se. La qüestió era finalment saltar-li al damunt i atacar-li a puntades la seva banda més vulnerable. Perquè el que en el fons meravellava aquest caçador ancestral era el fet que els gats tinguessin la pell retallada justament en els dos forats on tenien els ulls. En fi. Després m’explica també l’episodi seu amb els pollets de Vallgorguina. Però aquesta és tota una altra història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s