Pàgina d'inici » Dietari » Tan sols medicina

Tan sols medicina

Hi veiem i hi sentim a través de les paraules i entre les paraules. Foradem forats, deia Becket pel que fa al llenguatge, per veure o sentir tot allò que s’amaga darrera seu, darrera el llenguatge. La literatura com a salut i el problema segurament més gros és que és ja absent de les aules del país. Avui mateix en parla Jordi Llovet. I l’exemple de Chesterton, que definia la nit com un núvol més gros i extens que tot el món i com un monstre fet tot ell d’ulls. Foradar forats. ¿Com ens ho farem, doncs? Perquè Deleuze -a la Literatura i la Vida- explica que escriure no consisteix pas a explicar els records, els viatges, els amors i els dols, els somnis i les fantasies pròpies; i que les dues primeres persones no serveixen de condició per a l’enunciació literària; al contrari, la literatura només comença quan dins nostre neix una tercera persona que ens desposseeix del poder de dir JO (tot allò “neutre” de Blanchot). Entreteniment infinit o res. Personatges que no poden recuperar-se si no és privant-se del seu poder de dir JO. Alguna cosa els passa. I que difícil resulta, no poder dir JO!

I després, esclar, hi ha el món. El món que ens envolta de lluny o de prop, tant és. El món que el mateix Deleuze defineix com el conjunt de símptomes amb què la malaltia es confon amb l’home, o al revés. Literatura, doncs, com a iniciativa de salut, cosa que no vol dir de cap manera que qui escriu estigui dotat d’una salut de ferro. Al contrari. I tot això és fantàstic. Igual que l’esment de Le Clézio: potser arribarà el dia que se sàpiga que el que hi havia no era pas art, sinó tan sols medicina.

2 thoughts on “Tan sols medicina

  1. “¿Què es pot fer per mantenir viva una literatura d’un país petit que, per les circumstàncies històriques per què ha passat i el clima dominant, és en gran part poblat per tantes persones que no saben llegir i escriure la seva llengua? Les minories cultivades de França, d’Alemanya, d’Anglaterra, dels Països Escandinaus, són numèricament més voluminoses que la majoria dels Països Catalans. La primera obligació dels escriptors catalans és d’acostar-se a la gent, de crear una literatura per a tothom, per a la minoria i la majoria, amb la màxima dignitat, subratllant la simplicitat en què és sempre possible d’escriure una llengua, d’acostar-se a la gent. S’hi arribarà? Jo he treballat en aquest sentit perquè m’ha semblat necessari.” Josep Pla, a Notes per a Sílvia.

    Penso que hi ha d’haver una literatura per a tots els nivells. Ara, el que no hauria de ser de cap manera és que, els que poden arribar a ser realment cultes, per capacitat i oportunitats, no llegeixin Sant Agustí, Leopardi, Goethe, etc…. En el ben entès que no haurien de ser autor vedats, només a l’abast d’una minoria, sinó divulgats a les escoles. Però tampoc no ens enganyem, no tothom llegirà Leopardi, Plutarc, Dovtoievski, Goethe, etc… Però em sembla que cada vegada en són menys, els que haurien de llegir-los i no ho fan.

  2. Al final m’he embolicat. Volia dir que sembla que cada vegada n’hi ha menys que llegeixin aquests autors. I els tocaria fer-ho. O potser no. Potser aquesta minoria culta sempre és i ha estat estable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s