Pàgina d'inici » Dietari » L’amor es mor

L’amor es mor

La Rosa Porpra del Caire (W.A., 1985). Aquest joc sublim entre ficció i realitat, de l’amor i l’enamorament. Cada vegada que l’he vista, però, no he pogut deixar de pensar que les coses de la realitat potser anaven més bé quan la vida en parella, el matrimoni, ho era per conveniència i interès. L’amor (si més no el terrenal, l’humà) va i ve, i tot el que puja baixa. Molt diferent de quan era la família que et presentava la noia amb qui havies de viure, t’agradés o no. I al revés, quan, a la noia, la seva família li presentava el noi amb qui havia de passar la vida i reproduir-se i mantenir i augmentar el possible patrimoni. L’amor és tota una altra cosa. No oblido mai la lliçó d’aquesta nostra novel·la fabulosa, Curial e Güelfa. Després de tots els avatars i embolics, el llibre s’acaba justament quan els protagonistes es casen. I no es tracta pas de cap final feliç malgrat que ho pugui semblar. Els finals em sembla que no ho són mai, de feliços. S’acaba així perquè, entre d’altres coses, el matrimoni representa també el final de l’amor. La gran lliçó. El frec a frec quotidià i la rutina insidiosa que tot ho fa malbé. L’amor que es mor, que llangueix. Ja no hi devem ser a temps tal com van avui les coses de la realitat. Ja ens ho hem gastat gairebé tot. I no només els diners. La ficció és una cosa ben diversa. Diversa fins a l’autoengany.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s