Pàgina d'inici » Dietari » Temps immemorial

Temps immemorial

El plaer cert de Juegos Reunidos i concretament avui de quan l’autor, Marcos Ordóñez, hi parla de Gambardella i La Grande Bellezza. M’ho advertí en Santi que, com sempre, té tota la raó del món. Aquell camí cap a la llum, cap a la porta tot just entreoberta, besllum d’allò sagrat, tan sols besllum. Jo mateix, però complert més que no pas complet. Després d’aquell primer llibre, res més no has fet, i segurament ja res més no faràs. Tampoc a rei de la mundanitat, no arribaràs. Això ni tan sols t’ho has mai plantejat. Tanta figuració. Coses buides encara que, a la pel·lícula, l’actitud seva (de Gambardella) envers aquestes coses buides no tingui res a veure amb la complaença. Gran bellesa de la primera joventut i tot de miratges a continuació, tot desencaminat enmig de tanta indolència, falsa ambició, covardia i assistència a festes però tan sols per derruir-les i desmuntar-les. Tan enormement sentimental, però sense saber què fer dels sentiments. Imatge completa i perduda de nosaltres mateixos. No parlo només de mi. Parlo també de l’últim mot d’Eyes Wide Shut. Aquell clar i contundent “Fuck” de Nicole Kidman tot just una dècima de segon abans dels títols de crèdit. Ara que ja gairebé tot és temps immemorial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s