Pàgina d'inici » Dietari » Temps inexistents

Temps inexistents

Novament dissabte. Un més. Com passa el temps, Marededéu, sentim dir. Per als qui som pares, però, el calendari de veritat és del dels nostres fills. És en aquest calendari que ens fem conscients de com tot transcorre i també on registrem les marques i els símptomes del nostre envelliment i deteriorament. D’altra banda, sí que segurament podem concebre un espai sense temps, però no pas al revés, és a dir, un temps sense espai. Al temps, li fan falta coses i éssers per existir. No existiria, el temps, en un univers absolutament buit. I, després, no és pas el temps, que passa. Nits i dies, tot circular i al seu lloc. Impertèrrit. Nosaltres sí que passem a través seu. Ens n’anem, però ell es queda i, en tot cas, desapareix així que l’anem usant. No perdis el temps, sentim dir també. Però, ¿com t’ho fas per estalviar-lo? ¿Pensant, potser, que ja més tard l’utilitzaràs? El temps d’ahir ja no és possible, a més a més. Segurament ja no res el distingeix d’aquells altres dies de la batalla de Lepant o de la guerra de Troia, posem per cas. Temps inexistents. I permanent desaparició del present. Àmbit de la caiguda del que ara mateix és i existeix, però ara ja no. Més enllà de migdia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s