Pàgina d'inici » Dietari » Quina feinada

Quina feinada

Torno a casa amb la imatge de la neu del dematí de Panticosa al record i a la retina. Sí, aquella neu d’ahir ara no és ja sinó un record. Va ser present durant els instants successius de fer unes fotografies de l’estany mentre el més o menys sòlid element s’hi estampava enmig del silenci i sense cap queixa. Bellesa de la neu estantissa de les fotografies desades. Res més. Després hi hagué el cafè de Formigal mentre pensava què caram hi anem a fer en una estació d’esquí si no hi anem pas a esquiar. I el refredat que me n’emporto, esclar. Vénen ara uns dies de congestió. Anar de vacances, en plural. Quina expressió més aviat lletjota. I quina feinada, maletes amunt i avall, control horari per no fer tard enlloc… Sobretot si es té en compte que el diccionari defineix el mot (vacança) com aquell temps de repòs en què cessen per uns dies les activitats de les escoles, dels tribunals, dels despatxos diversos. Repòs. Pausa, parèntesi que s’obre i es tanca. Fer-ne (de vacança, i també en plural si es vol) em sembla més bonic. I ociós. Constant aspiració a l’oci que no té res a veure amb la inactivitat. Al contrari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s