Pàgina d'inici » Dietari » El mur de la nostra espècie

El mur de la nostra espècie

Nit de desordre total. Ho sento, però tan sols hi ha vida a la Terra. O això, si més no, és el que sembla. No puc respirar. “Respira, va. Amb tranquil·litat”. Malenconia passarà de llarg. ¿Que no ho veus, com es va fent més petit? S’allunya de nosaltres a 95.000 quilòmetres per hora. No n’hi ha prou, no n’hi ha prou. Només és el segment d’un segment. I el nen que se n’ha anat cap al poble. Cavalcant. Mentida. Som el mur de la nostra espècie. I el sentiment maternal, la intuïció animal, la drecera cap a la porta de sortida. Fins a la màgica cova descoberta, enganyosament protectora, apocalíptica. Cap altre planeta no xocarà contra nosaltres sinó aquest que es diu Malenconia, Melancholia. Von Trier, 2011. Quines imatges! I mossèn Ballarín que s’ha mort justament el dia de sant Salvador. El recordo ara de l’única vegada que hi he parlat. Aquell vespre d’alegre tertúlia  al Tirsa de L’Hospitalet de fa uns quants anys, vigília del casament de renom, tan recordat també, que ell oficià l’endemà. (acs)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s