Pàgina d'inici » Dietari » Finis Operis

Finis Operis

Amb Mann i La Muntanya Màgica, però també amb Tonio Kröger i La Mort a Venècia i Félix Krull i fins i tot un poc del Doctor Faustus. Sí, amb tot això s’acabà ahir el seminari de l’Espai Bonaire. Confort és el que s’advertia als rostres del públic assistent, gairebé tot públic femení, aquesta joia. ¿Què ho deu fer que, en general, sempre el públic que s’apunta en aquesta mena d’activitats sigui femení de manera gairebé total? Rostres de confort i d’agraïment, què més vols? Silenci i tota l’atenció centrada en els bàsics debats de l’existència, naturalesa i esperit, raó i fe, ciència i religió, geni i follia, cos i malaltia que dèiem ahir, el que és humà i el que és diví, pacifisme i guerra, filosofia i teologia, democràcia i dictadura, laïcisme i església, il·lustració i tot que hi és contrari. I el temps que tot ho travessa. ¿O és que hi ha cap contradicció entre mort i vida, entre malaltia i salut, o entre esperit i natura? I som on som, justament en aquest finis operis i en la sublim pregunta final de si en aquesta festa mundial de la mort, en aquest terrible ardor febril que encén tot el cel plujós del capvespre, també s’elevarà alguna vegada l’amor. L’amor.  Adéu, franca i fràgil criatura de la vida! Perquè, mentrestant, la guerra acaba d’esclatar. L’autodestrucció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s