Pàgina d'inici » Dietari » A través del colze

A través del colze

Abans d’anar a la ràdio a parlar sobre el maltracte i l’oïda sorda i la mentida amb què l’Ajuntament d’aquesta vila obsequia l’Ateneu des de fa temps, massa, passo una estona amb Dalí davant l’espill. Diari d’un Geni (1952-1964), just a continuació de la també seva Vida Secreta. Dalí davant l’espill en què no només és el reflex que li ofereix allò que estima, la seva imatge, sinó les gran qüestions que li agiten el pensament. Cap temor de les paraules, al contrari, hi juga a pler, molt més del que avui gosem fer-ho, paraules tenyides sempre d’un humor irresistible. I, després, el retrat fulgurant dels seus contemporanis, fulgurant i de vegades respectuós i d’altres totalment demolidor, però tothora irònic. Ironia sublim, mestre de la ironia. Consciència de l’art fins al paroxisme i els límits de la follia -si no, sense ella, no hi ha mai aventura que sigui autèntica- i la seva vida convertida ella mateixa en obra d’art, espectacle continuat, invencions sense aturador. Desembre del 55, per exemple, el colze recolzat (redundància) damunt la taula i aquell haver de fer veure que dormia perquè la minyona jove l’observés i s’hi fixés. Hi havia, però, damunt la taula, crostes de pa sec que penetraven dolorosament la pell i la carn del colze recolzat. I tot amb l’afegitó i aclariment de fer-nos saber que totes les emocions importants i més vitals, a ell, a Dalí, li havien arribat sempre a través d’aquest colze ara adolorit. I mai, mai, a través del cor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s