Pàgina d'inici » Dietari » Mòbils com el mar

Mòbils com el mar

La calma que cal per llegir Proust. Calma i aïllament. I cap pressa. Plaer del llenguatge i la sintaxi en estat pur. I la disposició de tornar enrere tantes vegades com faci falta. I el mestratge de la traducció de Josep M. Pinto i fer memòria de l’opinió que tenim els uns dels altres, les relacions d’amistat, de família, que no tenen res de fix sinó en aparença, i són tan eternament mòbils com el mar. I és justament d’aquí que vénen tants rumors de divorci entre esposos que semblaven tan perfectament units i que, just després, parlen afectuosament l’un de l’altre; tantes infàmies dites per un amic sobre un amic de qui el crèiem inseparable i amb qui el trobarem reconciliat abans no haguem tingut temps de refer-nos de la sorpresa; tants capgiraments d’aliances en tan poc temps, també entre els pobles. Memòria de l’opinió envers els altres i no hi fa res anar endarrerit, o pensar-t’ho. 50 pàgines, encara, per acabar El Cantó de Guermantes I. No hi fa res. No hi ha pressa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s