Pàgina d'inici » Dietari » El sentit de l’humor

El sentit de l’humor

Dematí a cal notari. Qüestions testamentàries. Transmissions. Després, com gairebé cada divendres, un poc d’endreça de papers  fins que em trobo aquesta anotació de Jünger, referint-se a Céline, que diu com és de curiosa l’existència d’aquella mena de persones capaces d’enviar-ne milers i milers a la mort i que, després, resulta que temen fins a l’exageració per la seva vida tan petita i miserable. I sempre amb l’escut protector de la nació, les idees, la pàtria i la societat seves. I quina terra, aquesta en què vivim, quin país, en què mal si fas mal si no fas. L’Escafandre de J.C.Llop, aquest auxili. Ai de tu si hi ha la més mínima sospita que el que fas ho fas més o menys bé. Ja has begut oli si és així. I, si no, la llei del silenci excepte l’instant aquell en què fiques la pota i aleshores tot són comentaris burletes i menyspreatius. O com quan vas a la ràdio a dir bajanades i coses poc serioses. La veritat és que m’és ben igual. No s’hi ha d’aspirar, a l’aprovació col·lectiva, Déu te’n guard. Sempre és sospitós el gust col·lectiu, el grotesc espectacle del calçot per exemple, i oculta, a més i gairebé sempre, interessos molt poc confessables. L’important, en canvi, és poder mantenir sempre el sentit de l’humor. A banda de tots els altres, és clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s