Pàgina d'inici » Dietari » Allí on la paraula fracassa

Allí on la paraula fracassa

Em plau de mantenir sempre Alfred Sargatal en el record. Ho faig aquest dematí rellegint la traducció que féu del conte d’Alfred Jarry (1873-1907) la tardor del 1984. Un conte que forma part de La Invasió Subtil de les Aranyes (Laertes), un dels llibres imprescindibles que haurien de llegir, i estudiar, els nostres adolescents d’avui. El títol d’aquest conte que dic és El Viacrucis Considerat com una Cursa de Bicicletes Muntanya Amunt i és possible que molts dels creients que el llegeixin, o que ja l’hagin llegit, el considerin per damunt de tot irreverent. Una manera de prendre-se’l com qualsevol altra. Jo sóc creient i em sembla, més que res, un grandiós exercici de llengua i també d’ironia. Tant l’original francès com la traducció d’en Sargatal. Igual que l’Ubú Rei, per exemple i per citar un altre dels textos coneguts i festejats de Jarry, tan escandalós ell. La llengua no disposa de signes, però els adquireix tot creant-los, quan una llengua´ actua en una llengua´´ i acaba produint una llengua´´´ una llengua inaudita, gairebé estrangera. La primera injecta, la segona balbuceja i la tercera saltironeja. El límit del llenguatge és la Cosa encara en silenci, just fins que el Signe la mostra, llengua, parla o paraula. Creu o Bicicleta, Pilat traient-se del butxacó de l’armilla el cronòmetre d’aigua o clepsidra, Sant Mateu cronista deportiu, flagel·lar o assotar els esprínters abans de començar la cursa, tal com ho solen fer, amb drogues, els mànagers actuals amb els seus deportistes protegits. Els assots són alhora un eficaç estimulant i un massatge higiènic perfectament compatible amb qualsevol control antidòping. I els dotze revolts de la pujada al Gòlgota o Calvari, i les caigudes de Jesús, paviment massa greixós, rails de tramvia i els xinesos que defineixen bicicleta com una petita somera que hom condueix per les orelles i que es fa avançar fotent-li cops als baixos  amb els peus. No cal ser cap insigne filòleg per saber que suppedaneum vol dir exactament pedal. I Verònica com a periodista esportiva fent flaixos amb la seva kòdak de manera que, gràcies a ella, les fans en tinguin constància gràfica. I així fins a l’accident final i definitiu, just després del dotzè revolt. I que, encabat, Jesús continués la cursa com a aviador…això ja és una altra història que s’escapa del nostre tema, francament. Conclusió: Res -cap cosa- no hi hagi, allí on la paraula fracassa. I merci, Alfred, tots dos, un cop més. On sigui que sigueu. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s