Pàgina d'inici » Dietari » Desig i plaer

Desig i plaer

El desig, el desig i aquella lliçó dels trobadors que, en relació a la dama admirada, estimada i al mateix temps protectora (midons, senyor meu), no acabaven mai d’acomplir-lo. Era la seva manera de mantenir-s’hi fidels, no acabar mai de satisfer aquell desig i així mantenir-lo sempre viu. No és possible la vida sense desig i satisfer-lo significa sempre que desaparegui i calgui, aleshores, substituir-lo per un altre. I així per sempre més. Fins al límit de l’existència. El vincle del desig i el plaer. I el plaer que sempre interromp el desig, de tal manera -Deleuze- que la constitució del desig com a procés ha de conjurar el plaer i postposar-lo a l’infinit, al límit de l’infinit. Follia de l’existència, ajornament il·limitat -potser fins i tot masoquisme- i error de la promiscuïtat. Fins que la pica, és clar, s’ompli fins al capdamunt i, de manera fins i tot involuntària, comenci aleshores a vessar a cor què vols. El cos i la profunditat de la pell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s