Pàgina d'inici » Dietari » 35 anys després

35 anys després

M’hi he referit més d’una i de dues vegades, però al final del dia d’avui hauran passat ja 35 anys des d’aquell 23 de febrer que teníem examen de Sintaxi a la facultat i que, en acabar-lo, l’enyorat i recordat Joan Solà ens agraí a tots l’assistència sobretot perquè “podria molt ben ser que aquest hagi estat l’últim examen de Català celebrat en aquesta Facultat durant un temps indeterminat”. Ell sabia ja què acabava de passar a Madrid, aquell cop militar que després va semblar que havia acabat en no-res. I avui estic del tot d’acord amb Vicenç Villatoro, només ho va semblar. Perquè sí que va triomfar aquell 23-F del 1981, i tant que sí. Franco a Juan Carlos de Borbó, una cosa us demano per damunt de tot, que mantingueu la unitat d’Espanya, la unitat imposada. Límits a la transició, LOAPA, sentències del TC sempre en un únic sentit, un d’únic, hereus d’aquell franquisme. I no és fins ara, si per cas, que aquell 23-F comença a fracassar. Comença. I és veritat que aquell examen de Sintaxi no va ser l’últim examen. Però també ho és que el català encara ara no és la llengua imprescindible que hauria de ser si fóssim normals.

2 thoughts on “35 anys després

  1. Tenia vint-i-tres anys. Vaig tenir la sort de sentir per la ràdio, en directe, l’entrada dels guàrdies civils al Congrés dels diputats. El lloc on treballava disposava d’un petit transistor que tenia sintonitzada la Cadena Ser, que transmetia en directe el ple. Els que ho escoltàvem vam quedar garratibats. Persones de diferents ideologies però poc predisposades a tornar enrere. Vam continuar treballant, però amb un silenci inèdit que es podia tallar. Vam plegar preocupats. Jo aleshores treballava en una empresa de la Ronda de Sant Pere. Per fer via cap a casa fins a una ciutat del Vallès vaig passar, com m’era d’habitud, per la Gran Via on veies les cares de preocupació dels altres conductors, en què no se sentia cap botzina i ordenadament s’anaven desfent els embussos. Es veia tots maldàvem per arribar a casa al més aviat possible. Recordo també les cançons balsàmiques del cantant nord-americà Donovan, que van emetre abans o després del Telediario de TVE, fora de programa.

    Si el cop d’estat del 23F va triomfar, també va ser gràcies a l’aquiescència dels partits polítics. També del PSC i de CiU. Jo, aleshores ja era independentista. I això em va empènyer a militar-hi. A partir d’aleshores no he deixat de pensar i treballar per a la Idea.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s