Pàgina d'inici » Dietari » No envegis mai l’home violent

No envegis mai l’home violent

Llegir Ellroy i, malgrat tota la violència física i verbal que conté, estar segur del tot que no es tracta pas d’apologia de la violència. Estats d’ànim i circumstàncies de la història passada i també present. Ellroy no és cap apologeta de la violència, al contrari. És una lliçó permanent en l’aprenentatge fonamental de saber distingir d’una vegada el bé i el mal. I saber triar el bé. I combatre, sí, combatre el mal. El que passa és que Ellroy, o el llegeixes directament en anglès -i aleshores n’has de saber molt i molt-, o bé gairebé sempre en castellà. El tenim molt poc traduït al català. Que jo sàpiga, tan sols A la Caça de la Dona tenim en català (Angle Editorial). Res del Quartet de L.A., ni La Dàlia Negra, ni cap altra cosa. Però parlo de Perfídia, ara, llibre del 2014 i publicat aquí l’any passat. Sintaxi d’amfetamina. Impecable traducció de Carlos Milla Soler. No envegis mai l’home violent ni triïs cap dels seus camins. Aquest introit dels Proverbis. I el pèrfid és el traïdor envers els qui confien en ell. I la perfídia, la qualitat (defecte) del pèrfid. 780 pàgines en què no i ha manera de distingir els bons dels dolents senzillament perquè, de bons, no n’hi ha cap. Tot és èpica del crim i la depravació que et corprèn. L.A. 1941. Bombardeig japo de Pearl Harbour. El detonant. Por, sospita, morts a mansalva. Gènere humà en situació límit. Com aquell terra que feia de llit, i les estovalles que servien de llençol. El coixí era el coixí pres d’una butaca. Instrumental desinfectat amb bourbon Old Crow. I aquell algú que fumava per encobrir aromes inexplicables. Aromes de sang i de sintaxi d’amfetamina. Bisturís, ganivets, fils de sutura, serra per serrar ossos. I després, més endavant, el pòmul escapçat fins a la galta i la sang assecada, eixugada, amb tovallons de paper. I la necessitat de mantenir-se a distància dels esquitxos mentre aquell xinès, o potser japonès, separava els tendons amb la punta d’un llapis. I parlaven d’eugenèsia aleshores, la branca de la medicina que estudia els factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures. En parlaven com a tendència del futur d’aquell temps d’aquesta novel·la impressionant. Ara fa 75 anys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s