Pàgina d'inici » Dietari » Formes de seducció

Formes de seducció

“L’ensenyament, de fet, implica sempre una forma de seducció.
Es tracta d’una activitat que no pot considerar-se un ofici, sinó que en la seva forma més noble pressuposa una sincera vocació. El veritable professor, en definitiva, pren els vots. L’autèntica trobada entre el mestre i l’alumne no pot prescindir de la passió i l’amor pel coneixement. «No s’adquireix coneixement—recordava Max Scheler, citant Goethe—sinó d’allò que s’estima, i com més profund i complet hagi de ser el coneixement, tant més intens, fort i viu haurà de ser l’amor, o més aviat la passió». Sí, Nuccio Ordine. Seduir, commoure i convèncer. Es tracta exactament d’això i de no tantes, per no dir cap, reunions econòmiques, de departament i de disputes gremials i de tramposes avaluacions. Estudiar i ensenyar, com a úniques ocupacions dels professors. I discutir què i com cal ensenyar en aquesta època que vivim. No representa cap mèrit això que passa per ser la cosa més útil, enriquir-se i posseir béns, com més millor, no sigui, fins i tot, que la mateixa justícia prohibeixi l’existència d’aquells ciutadans incapaços d’enriquir-se. M’hauria encantat poder ser dimecres i dijous de la setmana que ve a Barcelona, a la Virreina i al CCCB, per escoltar Ordine. No podrà ser. Per això mateix repasso ara La Utilitat de l’Inútil i m’acontento quan, per exemple, en acabar la classe d’ahir vespre, vaig sentir la veu d’algú que deia ostres! Ja ha passat una hora? Que de pressa que ha passat, ni me n’he adonat! Educació, ensenyament, lectura i lectura, desproductivisme. I sempre en contra d’aquells que escriuen per guanyar premis i diners, tot decidit amb tanta antelació i amb tanta propaganda. Llibres que potser sí que es venen, però vés a saber fins a quin punt són llegits i, en tot cas, fins a quin punt només començar-los no et cauen ja de les mans, abandonats. Inútils, també.

One thought on “Formes de seducció

  1. Totalment d’acord. És així. Ara bé, com que l’ensenyament secundari es planteja com a obligatori, no hi ha alternativa als estudis de caire abstractiu (dels 12 als 16 anys), en una societat que representa que és evolucionada com la nostra… I això, a la pràctica, genera molta violència, i, també, en certa mesura, atròfia mental i frustració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s