Pàgina d'inici » Dietari » Guinyol i teatre

Guinyol i teatre

Aquests titellaires empresonats. Bergson també en parlà, de teatre i de guinyol. El guinyol. Quan aquell comissari s’arrisca a aparèixer en escena i de seguida, tal com cal, rep la bastonada que l’estaborneix. I que novament s’aixeca i un segon cop de bastó l’esclafa. Un nou càstig a cada nova reincidència. Al ritme uniforme del ressort que s’oprimeix i es torna a deixar anar, el comissari cau i s’incorpora mentre la rialla de l’auditori, ple de quitxalla, augmenta i augmenta. Ningú no va a la presó. Però imaginem ara un ressort de mena més aviat moral, una idea que s’expressa, que es reprimeix i que torna a expressar-se; un devessall de paraules que brolla, que aturem i que torna a brollar. I així el que novament tenim, i on ara som, és, d’una banda, la visió d’una força obstinada i, de l’altra, d’una obstinació que la combat. Nivell de titellaires empresonats.

El plaer i l’excel·lència de Reyes de Alejandría, un cop més (J.C.Llop), només tenim temps i a ell, al temps, tant se li’n dóna, de nosaltres. I, també un cop més, l’harpia i el plebeu de Gilda, l’amic és aquell que parla quan jo vull que parli i que calla quan jo li ho ordeno, tot equivocat, excepte el sublim i higiènic secundari Tio Pio, només la gent frustrada fuma massa, jo sóc un frustrat dels més grossos, i totes les coses dolentes, àdhuc persones, acaben soles. I tot des d’aquella impressionant perspectiva del cuc. Guinyol i teatre. Comèdia. Ressort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s