Pàgina d'inici » Dietari » La usura del temps

La usura del temps

Sembla ben bé, en molts casos, que si en algun moment d’aquests dies t’has disfressat, però els altres no ho han vist, fos en realitat com si no ho haguessis fet. La disfressa, doncs, només té sentit si els altres la veuen, si et veuen vestit de tal cosa o tal altra. Quina gràcia. Disfressar-te per mostrar-te. Angelets. Fa temps que sabem que no som compactes ni d’una sola peça. A més, l’home del futur, o la dona, no ha de ser diferent del d’avui o del d’ahir. ¿El superhome? ¿El milhomes? La limitació humana és indefectible i evident (Pla). I l’home, i la dona, és, serà, mentre sigui home o dona, inestable, fugisser, nerviós, neguitós, d’una extrema plasticitat, atabalat pel pas del temps i la llei de la pèrdua de la vida i la presència de la mort. El superhome no ha existit mai encara. El que hi ha són persones que sobresurten en relació als altres, generalment aquelles que no es mostren ni es fan veure ni es creuen ser el melic del món, individus menys contaminats pel gregarisme vigent, tan xusmàtic, que miren d’escapolir-se de la mediocritat, capaços de pensar i de portar a terme obres concretes, admirables, prou fortes com per resistir la usura del temps. Persones anònimes i discretes que miren de fer bé la seva feina i d’aportar, en vida, el màxim que puguin. Segurament n’hi hauria prou si la disfressa fos una cosa privada. Com si no hi anéssim sempre, de disfressats! Exactament. Ah, i sense Quaresma no n’hi hauria pas, de Carnaval. I la cendra com a disfressa definitiva. Però això, ¿quin interès té avui?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s