Pàgina d'inici » Dietari » Espais de Fecunditat

Espais de Fecunditat

Lost in Translation, ahir. Sofia Coppola, 2003. De quan l’ensulsiada no s’havia encara produït. Després, àlbums de fotos, els records de l’eixida de casa i els nens que eren petits encara. Aquell bon humor. Bill Murray es perdia en la traducció de sentiments i enmig d’un d’aquest àlbums que dic m’hi apareixen uns apunts d’una lectura que havíem fet durant l’època d’estudis al CETT, escola de turisme. El professor d’Antropologia, Ignasi Pons, ens havia proposat llegir un Pedrolo, any 73 o 74. Franco encara era viu i qui més qui menys havia llegit Pedrolo, se’n digui, avui, el que se’n digui, d’ell. Espais de Fecunditat Irregular/s. Em sembla que se n’ha parlat molt poc, d’aquest llibre. Sobretot, suposo, perquè un dia va començar a circular que Pedrolo no valia la pena. I què! Hi hagué un temps que ens havia agradat molt. A mi encara ara hi ha coses que em plau de rellegir. Aquests Espais…, per exemple. Llarga i lenta interrogació basada fonamentalment en la investigació de dos fronts que s’interrelacionen. D’una banda, la novel·la entesa com un univers narratiu suficient en el qual la història i la manera d’exposar-la s’integren en un tot que no es pot alterar, ni en el fons ni en la forma, sense que en resultés tota una “altra” obra, ben diversa. I a l’altra banda…

Llenguatge-novel·la que cal no confondre amb el llenguatge-gramàtica de què ens servim per escriure o parlar amb aquell poc de coherència necessària i imprescindible. La sensació és que aquests Espais… no és una novel·la prepensada sinó una narració que s’explica a mesura que es va fent, que és investigada en el seu fer-se a partir de la frase inicial (Una simple…senzillament), incompleta per a més refinament, i on hi ha el germen que condiciona allò que arriba a ser la història de la protagonista, Blanca, d’una Blanca noia-text, inseparable de l’escriptura a través de la qual, a les últimes pàgines, s’alça com algú arrelat a la vida quotidiana i realitzant-hi una acció. Els mots que et calen de vegades et vénen i de vegades, no. La majoria de vegades, no, i aleshores no hi ha res a fer-hi. Paciència, molta paciència i sortir a passejar. La noia que és alhora la criatura imaginada, construïda a través de la narració, i la dona que necessàriament forma part d’una realitat pel sol fet de trobar-se en la realitat d’un llenguatge que existeix, i tant si existeix, d’un mot creat dins el context d’una creació que la inclou per força, i així inclou també l’autor: Blanca o Pedrolo, tant se val. Fi dels apunts.

Literatura i Fecunditat. Fecunditat i Vida. Espais, espais. Finalment, un poc a contracor, Bill Murray se’n va de Tòquio i torna cap a Amèrica, a casa seva. Dona i fills. També Scarlett Johansson té marit. Sinó que ell no li fa gaire cas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s