Pàgina d'inici » Dietari » Cortesia, franquesa

Cortesia, franquesa

Segueixo Roures a la roda de premsa d’aquest migdia i m’impressiona. A veure què dirà el jutge. I després el que també segueixo és l’afirmació de Bergson en el sentit que el fet que algú decideixi no dir mai més res que no sigui allò que pensa, encara que així contradigui obertament tot el gènere humà, és cosa que resulta necessàriament còmica; una de les coses millors de la vida. I que, en canvi, qualsevol altre que, per suavitat de caràcter, per egoisme o per desdeny, s’estimi més dir a la gent allò que més pugui adular-los, és també cosa de la vida, però que no fa cap gràcia ni et provoca cap somriure. Cortesia enganyosa, franquesa feridora. I els entranyables 50 minuts d’ahir amb El Dia de la Sípia, i com Barceló retrata Vila-Matas a l’esplèndid documental d’Emili Manzano. Sense solemnitats. I la veritat és que no sé què té a veure la querella de Roures amb el pensament de Bergson ni amb el documental de Manzano. Ara bé, París sí que té catedral. Edificis de Gaudí, no. Però Catedral, amb majúscula, i tant que sí. Be, Sipiesca és dirà la pròxima exposició de Barceló i hi apareixeran aquelles sípies bellugadisses que es mostren al documental. Naturalment, el catàleg l’escriurà Vila-Matas. Igual que Dublinesca. I tot això esperant el dia, que vés a saber si mai arribarà, que els prospectes indicatius i contraindicatius dels medicaments s’expliquin en català. O, si més no, també en català. ¿És possible dir tan sols allò que penses?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s