Pàgina d'inici » Dietari » Xafardeig

Xafardeig

Déu te’n guardi, d’estar de tornada de tot. O de pensar-t’ho. Entre d’altres coses, no podries entendre Bergson i les imatges d’aquella seva passejada pel camp i del precís moment que distingia, dalt d’un turó, alguna cosa que s’assemblava vagament a un gran cos immòbil, un gran cos amb uns braços que giraven i giraven. De primer, no sabia què era, no en tenia ni idea (per tornar dels llocs, primer s’hi ha d’haver anat), i és així que es posà a buscar entre les idees, és a dir, entre els records de què disposa la memòria, aquell que s’adaptés més bé a la percepció del moment, el gran cos immòbil i els braços que giraven. Bergson explica de manera molt més entenedora com la memòria li funcionà i com recordà així la imatge d’un molí de vent, la idea de la imatge concreta del gran cos immòbil. I també que el bon sentit consisteix a saber recordar, però també, i sobretot, a saber oblidar. Movedissa continuïtat de la nostra atenció a la vida i les seves coses. Tant és que hagis estat llegint contes de fades i relats de gegants amb braços inacabables. Això que veus, la idea del que veus, és un molí de vent. La mar d’útil i inofensiu, pobret. I tot plegat el xafardeig i els rumors, tots els m’han dit i m’han deixat de dir, sense els quals, entre d’altres coses, no hi hauria pogut haver literatura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s