Pàgina d'inici » Dietari » La fila que fem

La fila que fem

Als museus d’Història Natural, només hi he anat quan m’ha tocat de portar-hi turistes. I encara no pas perquè a ells els interessés gaire sinó senzillament perquè formava part del programa de visites del viatge que feien. Vull dir que és molt possible que, si no hagués estat per motius de feina, jo no n’hauria visitat mai cap. Aquelles grans espècies prediluvianes, d’on de vegades sembla que venim! Sensació, però, que no només es troben dissecades en aquesta mena de museus i que, d’alguna manera, subsisteixen ocultes en molts dels nostres trets i gestos. Observo ara, per exemple, la bonica noia solitària que hi ha al cafè d’aquí davant mateix. Badalla, aquesta noia, en aquest instant precís, i sense tapar-se la boca, es deu pensar que ningú no l’observa. Veig com obre la boca amb aquell moviment d’inspiració espasmòdic, exactament fins a més no poder, i tot seguit la lògica expiració profunda i prolongada que caracteritza tota acció de badallar, vés a saber si per efecte de la son, de la gana, de la fatiga o del tedi. No ho sé, però és just en aquest moment del badall que dic que es pot veure com, al rostre d’aquesta noia, hi afloren certs trets d’aquells tiranosaures dels museus. Ai, si ens veiéssim la fila que fem quan badallem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s